Bon ambient

Aquest cap de setmana em va tocar passar per Madrid. Una pura qüestió laboral. Em va servir per comprovar allò que diuen, ja fa un temps, que “Madrid està a l’alça i Barcelona…”. No sé gaire bé què fa que una ciutat respiri un ambient o un de diferent. Se’m fa difícil dir que una gran capital com és l’espanyola pugui dir que està a l’alça quan té el mateix problema d’habitatge que Barcelona o qualsevol altra gran ciutat d’Espanya, una sanitat pública destrossada i una gestió de la comunitat, com a mínim, qüestionable.

I alhora us diré que la sensació quan estàs pels carrers de Madrid és que hi ha una grandesa que en ciutats com Barcelona no hi ha. No sé si és un cert punt màgic, però notes que la capital espanyola passa per un bon moment. He viscut 25 dels 27 anys que tinc a Barcelona. Sempre m’ha agradat la familiaritat que es respira a la ciutat catalana. El fet de poder seure a una terrassa d’un bar de confiança i que no et molesti gaire ningú fins que et trobes la senyora que sempre va a comprar el pa a la mateixa hora perquè et saludi i et digui allò típic d’“avui fas bona cara, nen”.

Ara diuen que Barcelona no és segura, que ja no s’hi pot fer res, que no s’hi pot viure i, en canvi, la ciutat segueix funcionant com sempre, la seva gent tira endavant com sempre i la ciutat continua com sempre. No deu ser una qüestió més de discurs? Que Madrid s’ho creu? Que simplement han sabut vendre’s bé?

Dilluns ja vaig tornar a Andorra i em vaig preguntar si al país es desprèn un bon ambient o no. Si sembla que estiguem gaudint de la nostra existència o resistim com bonament podem. Tenim els mateixos problemes que les grans ciutats (la lluita contra la globalització, l’habitatge, les dificultats per construir projectes comuns…), però molta més seguretat i unes vistes mil vegades millors. Per contra, el país desprèn crispació, un ambient de lluita i que sembla que vinguin temps de canvi. No sé si al final serà simplement una qüestió de relat i de posar-nos davant el mirall i creure que “al loro, que no estamos tan mal”.