La respectable banalitat

Avui podríem parlar de la immigració, dels refugiats, dels recuperats processos naturals per elaborar vi, de com estalviar fins al 80% en la factura energètica si posem a casa un bon aïllament sota la marca de la sostenibilitat, del Dia Mundial de la Salut mental que s’ha celebrat aquesta setmana, de la massificació del turisme, de si Leire o Amaia, de si aquest hivern nevarà molt o poc… i com no, malauradament, dels conflictes bèl·lics a Gaza, a Ucraïna, a Síria, a Àfrica… o de la corrupció, o de la manca d’habitatge, o de per què Rafa Nadal ha decidit retirar-se. Cadascun de nosaltres es pot sentir interessat per qualsevol d’aquests temes, són els titulars que podem trobar en qualsevol mitjà de comunicació sigui quina sigui la nostra preferència: ràdio, televisió, Instagram, Facebook, Tiktok… perquè cadascun de nosaltres o té problemes per trobar pis, o acaba d’arribar a un país nou, o està de baixa per depressió o pensa com pot estalviar calefacció, o li encanta saber de vins, o és un fanàtic de La Oreja de Van Gogh, o és jueu, o és musulmà, o no pot suportar veure com infants moren sota les bombes dels adults, o li agrada anar a comprar, o ja està pensant on anirà les pròximes vacances, o no s’ha perdut cap de les victòries de Rafa Nadal. I cadascun dels nostres interessos és tan vàlid i respectable com un altre, per molt banal que sigui. I és que els titulars dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials ja s’encarreguen de dir-nos, per si no ho sabem, què és el que més ens preocupa o el que té o qui té més visualitzacions. Però el que tots sabem, independentment del major o menor grau de la banalitat dels nostres interessos, és com necessitem sentir-nos acompanyats en els petits o grans moments, per poca o molta gent, per nous o vells amics… però sentir, encara que sigui per un moment, que a algú li importa el que tu fas, i sentir-te feliç i agraït, encara que el teu moment sigui un fet tan banal com publicar un llibre.