Guardar silenci

Es poden comptar entre vuit o deu guerres majors, avui, arreu del món, a més de dotzenes de conflictes armats menys importants (no deixa de ser un eufemisme!). Segons diverses fonts, el nombre de morts que generen està en augment constant des d’inicis de segle –més del 400%!–.

No totes aquestes conflagracions tenen la mateixa visibilitat arreu del món, en funció, possiblement, de la proximitat geogràfica, cultural, econòmica... i de la voluntat dels mitjans de comunicació en funció de llur orientació economicopolítica.

La pujada en potència del campi qui pugui neoliberal després de la caiguda del mur de Berlín i, posteriorment, l’esvaïment de l’eufòria que va seguir, fan que es dibuixi una furtiva redefinició de línies marc de les llibertats més elementals sota cobert, curiosament, d’un discurs maquillat de protecció d’aquestes, que tergiversa l’essència mateixa de les paraules i fa difícil la percepció del que està passant realment. Autèntiques cortines de fum que la publicitat aviva i alimenta –no direm propaganda, que sona massa comunista, però que és el mateix– distreuen de forma perillosament sàvia la nostra ment...

La crua realitat: per cada mort d’un ésser humà, algun altre ésser humà cobra euros, dòlars, rubles o el que sigui... mitjançant no només la venda d’armes sinó també amb la previsió de la reconstrucció.

Europa: on són els valors que deies tenir?

Mai més això! Van expressar els constructors de l’Europa d’uns valors que ja fa dies s’esmicolen entre amiguismes i suborns...

No em puc treure del cap, des de fa temps, el poema de Martin Niemöller, que hauria de ser d’obligat estudi en totes les aules d’Europa i del món.

Fragment: Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, / vaig guardar silenci, / no era comunista, (...) Quan van venir a buscar els jueus, / no vaig protestar, / no era jueu, (...) Quan van venir a buscar-me, / no hi havia ningú més que pogués protestar.