Hores extres: una solució?

La proposta de la Confederació Empresarial per permetre que els treballadors temporers puguin fer hores extraordinàries no només a l’empresa on treballen, sinó també en altres empreses o sectors, està rebent força suport polític. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge ja ha expressat la voluntat del Govern d’analitzar aquesta opció. A més, la majoria dels partits de la minoria consideren la proposta viable, sempre que es respecti la legislació vigent en matèria laboral. L’objectiu és adaptar-se a les necessitats del mercat laboral i permetre que els temporers maximitzin els seus ingressos abans de retornar als seus països d’origen.

Tanmateix, aquesta mesura contrasta amb la tendència generalitzada als països desenvolupats, on es promou la reducció de les hores setmanals de treball, la limitació de les hores extraordinàries i una major flexibilitat horària. L’objectiu és aconseguir un millor equilibri entre la vida laboral i personal, afavorint el benestar dels treballadors. A França, per exemple, la jornada laboral és de 35 hores setmanals, mentre que als països nòrdics se situa entre 37 i 38 hores. Tot i que es podria debatre sobre quin és l’equilibri ideal per satisfer les necessitats del mercat laboral i garantir la conciliació, nombrosos estudis destaquen els impactes perjudicials de les extenses jornades de treball sobre la salut mental i física. Així mateix, creix la tendència a establir drets legals per garantir la desconnexió laboral.

Ens trobem, un cop més, davant d’una solució que a primera vista pot semblar positiva per resoldre una dificultat actual de mà d’obra. Tot i que pot resultar avantatjosa per als treballadors que venen al país buscant millors oportunitats econòmiques, aquesta mesura no aborda els problemes estructurals de fons: la dificultat d’accés a l’habitatge, l’elevat cost de la vida i, per tant, els obstacles per atreure i retenir personal qualificat.