Precarietat laboral
L’increment de la flexibilitat laboral a la UE durant l’última dècada ha comportat un notable augment de nous tipus d’ocupació informal, contractes temporals i precarietat laboral, que són particularment elevats a països com Espanya, país on es disposa de dades suficients.
Encara diverses raons fan plausible que la precarietat laboral afecti negativament la salut dels treballadors i les seves famílies, el coneixement conceptual i empíric sobre aquest tema és actualment molt limitat.
Objectiu: delimitar el marc conceptual i les principals dimensions de la precarietat laboral, així com les probables dimensions de salut relacionades amb aquesta. Subjectes i mètodes –entrevistes a dotze experts; revisió i anàlisi bibliogràfica selectiva per al període 1990-1999 dels estudis sobre conceptes relacionats amb la precarietat laboral i problemes de salut associats; anàlisi preliminar de cinc grups de discussió de treballadors precaris definits segons el contracte, l’edat i el gènere.
No serà el mateix si es tracta en masculí que en femení i els resultats són que s’han identificat tres camps d’estudi relacionats: la desocupació, la inseguretat a l’ocupació i les ocupacions temporals.
La precarietat laboral es defineix a través de quatre dimensions: temporalitat, vulnerabilitat, nivell salarial i protecció social, que alhora es componen de diverses subdimensions. Els problemes de salut mental que apareixen més estretament associats a la precarietat laboral són el nerviosisme i l’ansietat, la depressió, la por, el patiment, la sociabilitat i les relacions d’amistat.
Conclusions: la metodologia emprada ha estat adequada per proposar un esquema conceptual entre les diferents variables, i definir la precarietat laboral com un constructe conceptual que pot afectar el conjunt dels treballadors i que és diferent de la relació contractual de temporalitat o la inseguretat en l’ocupació.