L’any més inesperat

El 27 de juliol passat va morir l’escriptor i gestor cultural Àlex Sussana. Precisament en aquell moment estava llegint el seu últim llibre, L’any més inesperat (Proa), el darrer recull de les seves experiències vitals dels últims dos anys, fins a l’octubre del 2023.

El llibre està farcit d’esdeveniments grans i petits, de gent nova, de viatges, de ciutats, de paisatges, de llibres i d’obres d’art, però també de la visió crítica de personatges de la vida política i cultural, fent especial èmfasi en el seu desencís envers qui va ser el creador de la Fundació Vila Casas, per a qui va treballar com a gestor cultural durant els últims anys. Mereix ressaltar les esplèndides descripcions dels territoris on passava la major part del seu temps: Gelida, Calaceit, Queralbs i Menorca.

L’Àlex era un formidable escriptor i dinamitzador de la vida cultural a tots els països de parla catalana, lluitant sempre per la supervivència de l’idioma català, que ell considerava en perill. Per a ell, la unitat de la llengua era una qüestió primordial més enllà de les puntuals situacions polítiques de cada territori.

Res no feia preveure aquest desenllaç fulminant. De fet, al seu diari no fa cap esment a la seva salut, però a l’última pàgina, escrita a final d’octubre del 2023, ens diu que el metge li acabava de comunicar que patia un càncer inoperable. Li quedaven pocs mesos de vida. El final del llibre, on explica la malaltia i també el que ja no podrà fer mai més, sorprèn per la seva emotivitat a flor de pell.

El vaig conèixer a Barcelona a final dels anys setanta, quan encara no havia escrit el seu primer dietari, Quadern Venecià, on detallava la seva estada a la ciutat dels canals.

Per circumstàncies personals, vàrem tenir força relació en aquells temps. I sempre em va sobtar la seva immensa superioritat intel·lectual, acompanyada d’una humilitat no impostada. Descansi en pau aquest gegant de les lletres catalanes.