Tan difícil, tan senzill

Es miren. Ja s’han mirat abans però ara ho tornen a fer i amb missatge incorporat. Cap dels dos ha anat a lligar a la discoteca però la nit avança i amb ella es van obrint portes per a les quals semblava que cap dels dos tenia clau. La tercera vegada que es miren es somriuen. I després, tot va molt de pressa. Primer un ball, després un com et dius. Després unes converses a cau d’orella sobre la música i la vida. «Estudies o treballes». Ella nota que ell fa una olor de suat que la intranquil·litza com per acabar perdent el cap, un no-se-què. Ell mira els seus ulls clars, la seva cintura estreta i ho sap, és això, és ella. “Fem un xupito?”. Cap a la barra ja van gairebé de la mà. L’instint ha enviat un missatge i hi ha doble check. A la barra ell li posa la mà a l’esquena. I a ella li està bé. Segueixen parlant. Cada cop que la boca es dirigeix a prop de l’orella fa un trajecte que acaba passant molt a prop dels llavis de l’altre. La mà d’ell grapeja final de l’esquena amb una mica de llicència de cul. I a ella li està bé. Arriba el segon tequila. I ell li fa una morrejada. I a ella li està bé. I llavis i llengua abandonen la verbalitat per dedicar-se als sentits. Cada petó anuncia sexe i allà al mig amb tothom mirant. Ell proposa casa seva que viu sol. I a ella li està bé. S’exploren, es volen. Follen abans de follar. I entren a casa d’ell. I ell la despulla. I a ella li està bé. S’anuncia el polvo del segle. Ell l’agafa fort per la cintura, li vol fer per darrere. I a ella no li està bé. Ell es disculpa però ho segueix provant. «Et faré gaudir, deixa’m fer». I a ella no li està bé. Les feromones d’ella ja no segreguen desig. Ara té por. Ell es vol córrer i fins que no ho fa no para. Ella plora i marxa. Quan analitzi la informació l’endemà decidirà quin recorregut té l’incident. Potser no en té cap o potser el denunciarà.

I ara ens toca als tios, a tots, no a la majoria, entendre que el que exposa aquest petit relat no està bé. Tan senzill i tan difícil. Tan urgent.