Una barba ‘woke’

Llegia ahir per curiositat els comentaris que registrava la notícia del Diari d’Andorra sobre la mesura que l’executiu ha decidit posar en marxa amb què oferirà gratuïtament copes menstruals a les dones del país. Em va fer especial gràcia un d’aquests que, des de l’anonimat, reclamava també fulles d’afaitar a cost zero per equiparar les mesures. Haver d’entrar a explicar per què no és el mateix oferir gratuïtament productes vinculats a la menstruació de les dones i productes d’higiene com els estris perquè els homes ens afaitem suposaria gastar tinta a l’hora d’imprimir aquestes ratlles i no està el preu de la tinta per anar malgastant. El pseudodebat, però, sí que permet explicar de forma clara i senzilla la diferència entre igualtat i equitat. Una diferència essencial en societats en les quals l’estat del benestar és cada cop més present. La qüestió és força senzilla fins i tot per a aquells que diuen que vivim en un món woke –no sé si de verdures o de pollastre–, bàsicament perquè una dona no tria tenir la menstruació i tampoc la despesa que porta associada a aquesta qüestió biològica. Des de la implementació dels estats del benestar, després de la segona Guerra Mundial, molts països van confondre el repartiment d’ajudes de forma igualitària amb el donar les mateixes oportunitats a tots els ciutadans. Mostra d’això la tenim al país veí del sud amb el que denominen el “cafè per a tots” en referència a la constitució de les autonomies. Ser igualitari no vol dir ser just i aquesta és la clau de la qüestió. Obviar els factors que generen desigualtats socials a l’hora d’aplicar ajudes a la societat només provoca que les que es reparteixen quedin sense efecte. Podríem posar un exemple senzill quan parlem d’habitatge. Si per accedir a un habitatge assequible cal portar residint al país cinc anys, el problema de l’habitatge continuarà pel simple fet que aquells que més es topen amb aquest problema són els que arriben al Principat. Cada cop més els Estats han de ser més equitatius per aconseguir posar el pes en aquell cantó de la balança que sigui necessari per equilibrar-la perquè si apliquem un pes a banda i banda, simplement la desigualtat continuarà.