Chippie

Chippie, un alegre ocell de colors vius, va viure un dia fatídic quan la seva propietària, en un intent de netejar la seva gàbia, el va xuclar accidentalment amb una aspiradora. Va sobreviure, encara que commocionat i cobert de pols, va ser sotmès a un remull fred i un assecat intens. Després de l’experiència, Chippie mai va tornar a cantar com abans.

A primera vista, la història de Chippie sembla trista, fins i tot devastadora. Però si aprofundim una mica, la vivència del petit ocell presenta una valuosa lliçó sobre la vida, la superació personal i la resistència davant de les adversitats.

El passat de cada persona està ple d’esdeveniments que han deixat empremta a la seva vida. Aquestes empremtes poden ser cicatrius de pèrdues immesurables malalties debilitants o fins i tot abusos horribles. Cadascun d’aquests esdeveniments pot semblar un cop demolidor, el final d’una cançó que va ser dolça i alegre.

El passat té la potencialitat d’enfosquir el nostre present i futur si li permetem fer-ho. No obstant això, hi ha una altra manera de veure aquestes experiències desafiadores, que és considerar-les com a lliçons i oportunitats per al creixement personal. En lloc de permetre que el passat controli la nostra vida, en podem aprendre, redefinir-nos a nosaltres mateixos i a la nostra relació amb aquestes experiències.

No importa com fos de fosc el passat, cada persona té la capacitat d’alliberar-se de les seves cadenes. No ha d’importar si el cant ha canviat o si ja no sona com era. El que importa és que la melodia continuï. Perquè el cant de cada individu, tant se val quant s’hagi transformat, és una melodia de resiliència, una prova que s’ha sobreviscut i es continua avançant.

Els éssers humans, com Chippie, podem ser succionats per una aspiradora d’esdeveniments desafortunats. Podem ser submergits en la realitat freda de les nostres circumstàncies. Podem ser bufats pels forts vents del canvi. Però tant se val quant ens transformin aquestes experiències, la capacitat de seguir endavant, de continuar cantant la nostra cançó, segueix viva.