El poder de les paraules

Malauradament la festa de Tots Sants d’enguany ha estat protagonitzada per la mort, com una broma de mal gust. Qui ens havia de dir que la festa heretada dels celtes, coneguda com a Samhain, coincidint amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar, aquest any es convertiria en un dia protagonitzat per la mort. Només a dos o tres hores de casa nostra viuen una de les pitjors tragèdies que puguem recordar i que generalment pensem que aquí no pot ser, que això passa en aquests països llunyans que no tenen infraestructura, ni mitjans, però no aquí, al Primer Món. I mentre les persones que viuen aquesta tragèdia, lluiten per recuperar la quotidianitat perduda, sabent que ja no serà la mateixa mai més, n’hi ha que es dediquen a la feina de buscar culpables. Com pot ser una habitual gota freda tan habitual al Mediterrani, hagi produït una catàstrofe com aquesta? Tenim clar que els sismes, les inundacions, els tifons… són imprevisibles, però una DANA, com ha pogut tenir aquest efecte tan devastador? Els experts expliquen que el que havia de ser una tempesta es va convertir en una cadena de tempestes, una darrera l’altra, el que ha fet que ja es pugui parlar de desastre natural i ja ho tenim! Com bon desastre natural no en podem controlar l’abast, ens fa l’efecte que són inevitables i que les accions humanes poden fer molt poc per a prevenir o reduir el seu impacte. Tanmateix, no és ben bé així, perquè els desastres naturals no existeixen. Els desastres són sempre el resultat de les accions i decisions humanes. Unes decisions humanes que van deixar construir en zones inundables, unes decisions humanes que van decidir no enviar el missatge d’alerta fins a les 8 del vespre, unes decisions humanes causants del canvi climàtic que provoca aquests períodes de sequera i inundacions… Aquests mal anomenats desastres naturals que eximeixen als espais de poder i culpabilitzen a la naturalesa o a les voluntats divines.