Tristesa i indignació

Les recents inundacions provocades per les pluges de la dana a València han deixat una profunda consternació. Sentim tristesa i dolor en veure les imatges de les zones afectades, en saber que hi ha un nombre elevat de víctimes mortals i un nombre indeterminat de desapareguts que les autoritats no revelen. Les històries de persones que han perdut tot el que tenien ens colpeixen profundament i ens recorden la nostra vulnerabilitat i fragilitat davant dels fenòmens naturals extrems, que s’intensifiquen cada cop més a causa del canvi climàtic. Tanmateix, aquestes notícies em desperten uns sentiments d’indignació i de ràbia.

Indignació en constatar que els plans d’urbanismes dels últims anys han permès la construcció en zones on la natura ens recorda, periòdicament, que no és segur edificar. Els interessos econòmics s’han prioritzat massa sovint per damunt de la seguretat de les persones, una política que ens ha portat a situacions de risc evitables. També em causa indignació veure que, tot i comptar amb previsions meteorològiques cada vegada més precises i una millor capacitat de predir amb força probabilitat fenòmens violents, no es va dur a terme una gestió preventiva adequada. Ràbia en constatar que la gestió de l’emergència ha estat un cúmul de despropòsits: els avisos a la població van arribar tard, les ajudes han trigat massa, i els recursos per cercar els desapareguts i atendre els afectats són insuficients. És indignant veure uns representants polítics negligents, més pendents de l’opinió pública que d’assumir la responsabilitat i prendre accions decidides en moments crítics com aquest.

No obstant això, i enmig de la tragèdia, és entranyable veure les desbordants mostres de solidaritat i l’empatia de les persones que s’han apropat, i s’han organitzat sols per oferir suport als damnificats.

Finalment, voldria expressar el meu condol sincer a totes les víctimes d’aquesta gran tragèdia.