València

El canvi climàtic és una realitat innegable, un fenomen que transforma paisatges i societats a un ritme vertiginós. Les temperatures extremes, les pluges torrencials i les sequeres severes s’han convertit en part del nostre dia a dia. Tanmateix, hi ha un altre factor que posa en perill la vida de les persones: la incompetència i la supèrbia dels dirigents polítics. La recent catàstrofe a València n’és un exemple clar i punyent.

Les tempestes que van assotar València van deixar un rastre de destrucció que es podria haver mitigat amb una gestió eficient i previsió adequada. Però, en lloc d’adoptar mesures preventives sòlides, els dirigents van subestimar els advertiments dels experts, i van preferir centrar-se en discursos buits i polítiques d’aparador.

Quan les primeres alertes meteorològiques van arribar, les respostes van ser lentes i descoordinades. Els serveis d’emergència es van trobar desbordats, mentre la població veia impotent com les seves cases, comerços i vides s’enfonsaven sota l’aigua.

És frustrant veure al país veí com, tot i tenir al davant l’amenaça imminent del canvi climàtic, els responsables polítics continuen actuant amb miopia i autosuficiència. Prefereixen buscar culpables externs i excusar-se en imprevistos, oblidant que la previsió és l’essència del lideratge responsable. La catàstrofe a València no només ens recorda la brutalitat de la natura, sinó que ens obliga a veure la veritable amenaça: la incapacitat de molts dirigents per prendre decisions valentes i eficaces.

No ens podem permetre que la negligència i la supèrbia dictin el nostre futur. El canvi climàtic mata, sí, però la incompetència i l’egoisme dels líders en moments de crisi ho fan també. La reflexió d’avui està clara: Que la terrible catàstrofe de l’estat veí ens serveixi per posar-nos les piles i que no ens pugui passar a nosaltres. Contra la força de la natura que ens amenaça, cal acció i responsabilitat dels que tenen el deure de protegir-nos.