‘A galopar’

Novembre del 1974. Ara just fa 50 anys. Jaume Bartumeu, Manel Sansa (els que feien la revista Tribuna, on també hi havia Marc Forné) i alguns més van organitzar un concert a Andorra al qual van assistir 5.000 persones, segons les cròniques. Van actuar Quico Pi de la Serra, Lluís Llach, Imanol, Carmen i Jesús, Ramon Muntaner i qui en aquells moments va ser cap de cartell, Paco Ibáñez, que feia cinc anys que no podia entrar a Espanya. El clímax de tot plegat va arribar quan Paco Ibáñez va interpretar A galopar.

“Las tierras, las tierras, las tierras de España / Las grandes, la sola desierta llanura / Galopa caballo cuatralbo, jinete del pueblo / Que la tierra es tuya / A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar.”

Franco encara era viu. Li quedava poc al franquisme, però la dictadura encara lluïa robusta. Les conseqüències d’aquell concert van ser ràpides i contundents. L’estat espanyol va arribar a tancar la frontera com a represàlia per l’atreviment d’Andorra en haver permès un concert llibertari com aquell. Al jove Bartumeu, anys després un dels polítics més importants de la història del país, li van prohibir l’entrada a Espanya. Aquell concert és un dels clams per la llibertat més clars, arriscats i visibles que mai ha fet aquest país.

50 anys més tard en el marc d’un esdeveniment anomenat Andorra Economic Forum, Francisco Franco ha tornat a sortir a passejar. L’exdiputat de Vox Ivan Espinosa de los Monteros el va mencionar elogiosament per la seva política d’infraestructures fluvials a València. Ho va fer des de l’escenari i amb el cònsol major d’Andorra la Vella en primera fila. També cal dir que l’esdeveniment el va inaugurar la ministra Marsol amb un discurs en el mateix faristol que després va ser utilitzat per Espinosa de los Monteros per fer un autèntic míting d’ultradreta. 50 anys després d’aquell concert de Paco Ibáñez ens trobem amb això. La xifra rodona de l’aniversari ho converteix tot en encara més irònic. Realment hem fet tot aquest tomb per acabar aquí?