Dones i felicitat?

L’imaginari popular està ple de pel·lícules o llibres on el protagonista analitza al seu llit de mort què hauria canviat a la seva vida, diferents pensaments sobre haver pres una decisió o una altra i que semblen coincidir en el cas de les dones.

La Universitat de Harvard ha publicat recentment les conclusions d’un estudi liderat pel psiquiatre Robert Waldinger durant 85 anys per revelar què és el que canviarien les dones quan arriben al final de la seva vida, una anàlisi de la felicitat humana al llarg de la vida, on els investigadors han revelat un patró recurrent de penediment entre les dones al final dels seus dies en què repassen els perills de les relacions parasocials segons aquesta prestigiosa universitat o els seus consells per ser feliç a la feina, i analitzant quin és aquest sentiment de penediment que pateixen les dones abans de morir posant en relleu que moltes dones, al llarg de les seves vides, han viscut per als altres i segons volien els altres, és a dir, s’han vist atrapades en una constant pressió per complir les expectatives alienes, limitant la seva llibertat personal i reprimint els seus veritables desitjos i aspiracions.

Segons aquesta investigació, moltes dones reflexionen sobre les oportunitats perdudes, reconeixent que van sacrificar la seva autèntica felicitat a favor de les normes socials i els desitjos dels altres, tot creant una sensació d’insatisfacció, ja que no van poder viure d’acord amb la seva pròpia filosofia de vida, i aquesta cerca de la conformitat social i la por al judici extern es va convertir en una barrera per viure una vida autèntica, generant un conflicte intern que, amb el temps, desencadena en un profund sentiment de penediment.

L’estudi de Harvard conclou, entre altres, que tant per a les dones com per a qualsevol persona viure d’acord amb els propis principis i deixar de banda les preocupacions pel judici extern i centrar-se a ser fidel un mateix és l’ important.