Amenaça nuclear

Sembla el títol d’una pel·lícula americana futurista, però realment existeix una amenaça, ja no latent, de començar a utilitzar armes nuclears per part de Vladímir Putin. De fet, dimarts passat, coincidint amb el dia 1.000 de l’ofensiva russa a Ucraïna,  el president rus va signar un decret que rebaixava exigències en la seva política nuclear, modificant així la seva estratègia militar i els seus límits. Un decret que permet a Moscou utilitzar armes nuclears contra un estat no nuclear si aquest compta amb el suport de potències atòmiques. Així, entre les condicions que justifiquen el seu ús, hi ha el llançament de míssils balístics contra Rússia.

L’amenaça nuclear arriba poc després que els Estats Units hagin autoritzat el lliurament de mines antipersona prohibides en 160 països, i l’ús dels míssils nord-americans de llarg abast Atacms (Army Tactical Missile System) a la província russa de Kursk.

El president en funcions, Joe Biden, està decidit a armar Ucraïna abans d’abandonar el poder en dos mesos. No podem obviar que es tracta d’un president en funcions que fins a la data no havia pres cap mena de decisió similar.  Fins a quin punt és legítim des d’un punt de vista ètic que en el moment actual decideixi aquest senyor alterar l’ordre mundial?

El president d’Ucraïna ha vist el cel obert per externalitzar del tot el conflicte i que la màquina russa vagi contra interessos occidentals. Ha disparat sis míssils i ha detonat el conflicte mundial. Afirma que vol posar fi a la guerra, però els seus actes ens aboquen sense remei a un greu risc de Tercera Guerra Mundial, fins i tot amb armes nuclears. Zelenski vol molt més armament europeu i un bloqueig econòmic al líder rus, per tal de fer-lo claudicar de les pretensions conquistadores. Realment és aquest el camí per finalitzar la guerra d’una manera diplomàtica? Ara toca esperar la resposta russa després dels (en aquest cas sí) intents diplomàtics dels darrers dies de Trump i dels líders europeus...