Desenvolupament urbà

El Dia mundial de les ciutats, constituït per l’ONU per promoure el desenvolupament urbà sostenible, vol emfatitzar sobre la importància que els governs, les entitats locals i la societat civil incloguin activament les persones joves en la presa de decisions i enforteixin la col·laboració per crear ciutats sostenibles, accessibles i habitables.

Es preveu que el 2050 el 70% de la població mundial viurà en àrees urbanes, i que el 2030, el 60% serà menor de 18 anys. Un creixement que supera les capacitats urbanístiques actuals i requereix un replantejament de les polítiques urbanes. L’escassetat d’habitatge assequible obliga moltes persones, especialment les més joves, a residir als afores de les ciutats, fet que genera efectes econòmics i socials significatius. De fet, les persones joves no poden cobrir les despeses bàsiques amb els seus ingressos, ja que només el lloguer i els subministraments essencials representen un 108% del salari, convertint l’habitatge en un bé inaccessible per a gran part de la població.

Els sindicats defensem un model urbà inclusiu, que asseguri un accés equitatiu als serveis essencials sense necessitat de llargs desplaçaments i que, a més, ajudi a reduir la petjada de carboni. Aquest enfocament suggereix una reconfiguració que, en comptes de dependre de vehicles privats, fomenti el desenvolupament d’espais verds, el suport a l’economia local i l’enfortiment d’infraestructures de transport públic eficients i accessibles. Les ciutats s’han d’adaptar a les persones i no ser únicament centres de consum, a més, viure dignament no pot ser un luxe. Les ciutats són llocs on les persones resideixen i han de servir per a totes igual, garantint l’accés equitatiu als serveis essencials i llocs de treball de qualitat. Per això cal instar els governs a col·laborar en polítiques i projectes que ho facin possible. Només amb l’esforç compartit es podran construir ciutats sostenibles.