Fer avançar Europa

Europa és un mosaic amb diversos nivells d’integració política. Anant de més integrats políticament a menys tenim en gros vuit nivells. Primer, tenim els membres de la UE que comparteixen l’euro. Segon, membres de la UE amb alguna clàusula d’exclusió voluntària de l’euro, de Schengen o d’altres polítiques. Tercer, tenim el model noruec de l’Espai Econòmic Europeu: són membres del mercat únic amb institucions de governança i resolució de disputes pròpies (aquí també hi ha Liechtenstein). Quart, tenim el model suís dels acords bilaterals. Cinquè, tenim el model andorrà, el de la unió duanera (al qual hem afegit una unió monetària). Hi ha tres estats amb una unió duanera amb la UE: Andorra, San Marino i Turquia. Aquest model va ser una iniciativa andorrana gràcies a l’acord duaner dels noranta. Sisè, tenim el model britànic, acords de lliure comerç. Setè, els estats candidats que volen formar part de la UE els anys vinents, com Ucraïna o Montenegro. Finalment, tenim Rússia i els seus aliats.

Amb l’acord d’associació d’Andorra i San Marino amb la UE la tecnocràcia europea voldria afegir un nou pas d’homogeneïtzació número tres que farà que l’Espai Econòmic Europeu esdevingui el quart. En cas d’aprovar-se l’acord d’associació, el nivell d’integració tercer seria el d’estats no membres de la UE sotmesos al tribunal europeu de justícia. És a dir, estats membres de la UE de facto sense poders polítics.

Amb aquest acord, Europa va cap a una homogeneïtzació i burocratització errònia. Andorra ja va ajudar Europa a crear un nou espai d’integració política discret i pragmàtic. Encara que hem de millorar temes interns com el contraban de tabac, que genera distorsions als veïns, actualment, ja estem ben integrats a Europa.

Des d’Andorra, hauríem de fomentar una altra perspectiva d’Europa molt més respectuosa amb la diversitat i la democràcia. Andorra forma part d’Europa i es mereix el mateix equilibri de drets i d’obligacions que la resta.