Virtus Unita Fortior

Els residents passius que venen a viure aquí sovint són percebuts com els culpables per molts dels problemes que dolen l’economia andorrana: l’augment dels preus de la construcció, l’escassetat de pisos assequibles per llogar, el trànsit a les carreteres, la falta de català parlat a les botigues tot i que el país també viu dels milions de turistes estrangers que visiten Andorra cada any. Els expatriats són utilitzats pels diferents partits polítics de l’oposició per criticar el govern però la gent més raonable estaria d’acord que els residents actius estrangers són necessaris per ensenyar als nostres fills a l’escola, treballar a les botigues, restaurants, hotels i empreses dels empresaris andorrans que necessiten el treball qualificat. La comunitat d’expatriats no només inverteix en cases, consumeix productes i dona treball a empreses de serveis andorranes, sinó que també crea llocs de treball. Una nova generació d’emprenedors arriba del món de la tecnologia o dels serveis i ara fins i tot crea oportunitats en el sector de les arts. Des de la setmana passada, els residents estrangers ara també estan produint les seves pròpies històries inspirades en les seves vides a Andorra. La Renata Elis Martins, productora teatral brasilera i dramaturga de dos graus va produir “Daydreaming Mom in Andorra”, la primera obra de teatre de parla anglesa amb subtítols en català, al Palau de Congressos, per a delit dels presents. La dedicació de Renata a la qualitat, es pot veure en el fet que va a contractar actrius andorranes com la Carol Caubet i la Cristina Pericas. “L’obra va ser una primera en molts aspectes. Els subtítols en català van ser innovadors. Hem enviat un missatge de col·laboració entre els andorrans i els expatriats. Va ser gratificant veure com la comunitat de mares expatriades es posa en moviment per ajudar-me, com vam aprofitar una fam no satisfeta de més obres de teatre i cultura aquí “, explica la Renata.  “L’art és un negoci difícil i tot i que el projecte no va portar beneficis, sento que la comunitat es va identificar amb l’obra. Crec que els mitjans de comunicació i les empreses locals podrien haver ajudat una mica més en termes de patrocini i cobertura. El que m’interessava era veure com el talent, provinent d’experiències i procedències culturals molt diferents, treballaven junts a l’escenari i a la vida, en anglès i en català, per fer d’aquesta projecte un èxit!”.  L’obra i les seves cançons enganxoses escrites per la Francesca Aaen, la Susana Georgi i Oiliver Verwold, inspirades en el text de la Renata, viuran més enllà d’aquesta representació i són prova que Andorra està evolucionant d’una manera molt interessant cap a una societat més internacional que és capaç també de produir obres originals respectant el talent i el llenguatge andorrans.