Una sobretaula per la UE
En la darrera sessió del Consell General es va demanar per part del cap de Govern “elevar el debat” amb relació a la qüestió de la Unió Europea. Sense voler que ens perdem en la polèmica relativa a les paraules que va fer servir –una qüestió que no menystinc, sinó que deixo en un calaix per anar al gra–, em sorgeix el dubte sobre què vol dir elevar el debat.
Podríem considerar que això suposaria usar moltes dades per defensar els arguments que es volen sostenir. Però temo que la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Yolanda Díaz, ja ha demostrat que “donar dades” com qui reparteix tovallons de paper no suposa elevar el debat. Bàsicament perquè una filera eterna de números que poden ser interpretats segons convingui ens podrien portar cap a una tecnocràcia que, en milers d’ocasions, ha demostrat que oblida la qüestió ideològica o fins i tot moral de qualsevol decisió que s’hagi de prendre. També es podrien interpretar les paraules del cap de Govern com una crida a tenir “mirada d’Estat”. Una expressió que en política s’acostuma a fer servir sense tenir gaire clar ni què vol dir, ni en quines qüestions s’ha de tenir “sentit d’Estat” i en quines no cal. Al final, és una expressió que queda en paper mullat i que simplement demana a l’oposició no seguir la lògica del sistema polític. Si en el bipartidisme espanyol parlaríem del PSOE demanant una treva al PP, a Andorra (on bàsicament el sistema es basa en combats pel títol entre aspirants i l’actual campió) diríem que el Govern demana una treva a aquells que intenten aconseguir el poder.
Per tant, l’únic camí que em queda és el de pensar que per elevar el debat, el que caldria fer, precisament, és aturar-lo. Bàsicament perquè quan un debat en política s’instal·la en el dia a dia els partits polítics tenen la necessitat de posicionar-se constantment. Sempre que l’acord d’associació estigui dins de l’agenda mediàtica del dia, qualsevol debat serà estèril perquè els partits es veuran obligats a emfasitzar les seves diferències per simplificar les coses a l’electorat que ha de prendre una decisió. Per tant, aquest clima preelectoral que hi ha instal·lat a l’ambient no ajuda, perquè els grans pactes i els grans acords no es poden fer amb les presses que demanda la premsa o el dia a dia, per tant, elevar el debat només es pot fer amb la calma i la proximitat que et dona una sobretaula o una nit d’hivern a la vora del foc.