Consultes populars

La setmana passada el comú d’Escaldes-Engordany va organitzar una consulta popular per demanar als seus ciutadans l’opinió sobre el fet de decretar com a festiu la festivitat de Sant Miquel d’Engolasters, el dia 8 de maig. Aquesta iniciativa, que havia estat proposada prèviament pels infants de la parròquia en el marc d’una activitat democràtica durant la qual els alumnes de primera ensenyança dels diferents sistemes educatius han d’aconsellar les autoritats comunals sobre projectes de millora diversos, ha permès una participació ciutadana democràtica directa en els afers comunals. Aquesta mena de plantejament, encara poc utilitzat, s’acompanya d’una multitud d’avantatges, ja que, a més de ser una eina de lluita contra la desafecció política, permet que els ciutadans puguin expressar la seva opinió sobre qüestions específiques que afecten la societat, fomenta un model de democràcia més actiu i participatiu i, sobretot, dona més legitimitat a decisions que afecten tota la població. Existeixen altres exemples que el d’Escaldes, com ara els pressupostos participatius o la recent consulta ciutadana sobre la restauració de béns patrimonials, però aquests són encara massa escassos i sovint versen sobre qüestions de poca importància o magnitud. I això explica en part la manca de participació (o la poca participació, per ser més precís) en aquests processos. Si s’hagués demanat el seu parer a la població sobre la legalització de l’avortament, la continuïtat d’una inversió estrangera descontrolada i desmesurada o  propostes de solucions factibles per frenar l’especulació immobiliària, es pot dir amb certa seguretat que la participació hauria estat molt més important. Participació ciutadania i consultes populars són imprescindibles si els polítics volen legitimitzar les seves accions, però aquestes haurien de ser més nombroses i, sobretot, tractar temes més cabdals i importants.