La nostra llibertat

Avui, 29 de novembre, Amida, l’Associació de Persones amb Diversitat Funcional d’Andorra, compleix 35 anys de vida des de la constitució i legalització l’any 1989 i tot just el 3 de desembre es commemora des de l’any 1992 el Dia internacional de les persones amb discapacitat. La primera data fa referència al naixement d’una associació sense ànim de lucre en pro de la defensa dels drets de totes i cadascuna de les persones amb discapacitat, sigui quina sigui, i la segona té com a objectiu afavorir la comprensió dels problemes relacionats amb les discapacitats, fomentar la dignitat, els drets i el benestar de les persones amb discapacitat, i promoure la presa de consciència dels beneficis que s’obtindrien després de la inclusió de persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

Tot i haver avançat en molts aspectes encara ens queda molt camí per recórrer. En posaré algun exemple: és una persona amb discapacitat auditiva lliure i amb les màximes garanties d’igualtat? És lliure una persona amb discapacitat intel·lectual quan té dificultats per trobar informació comprensible a la seva realitat? Les respostes són òbvies: no són lliures perquè només des de la igualtat aconseguim totes les garanties i aquesta igualtat en l’accés a tota la informació ha de ser un patrimoni de la ciutadania amb discapacitat i encara no ho és, si més no, plenament, i en aquesta equació també hem d’introduir el paràmetre de l’accessibilitat universal, que és un dret palanca que iguala les persones amb discapacitat en permetre seguir plenament un informatiu amb subtítols, amb llenguatge de signes o una audiodescripció. Aquests recursos permeten comprendre, conformar una opinió i poder-la expressar. Hem de començar a trencar la barrera cultural i informativa que deixa a fora a qualsevol persona amb discapacitat sense crear diferències dintre de la mateixa discapacitat.