La IA i la cultura

Ahir es va celebrar una jornada sobre intel·ligència artificial, és a dir, aquesta irrupció tecnològica que pot imitar la ment humana i que té la capacitat de prendre decisions similars a les de l’ésser humà, com per exemple, reconèixer i recordar emocions i reaccionar en situacions socials com ho faria qualsevol de nosaltres. En aquesta ocasió, l’entitat organitzadora, Cultura Activa, va voler focalitzar l’ús de la intel·ligència artificial en el seu camp, la cultura. La IA també està canviant profundament amb solucions innovadores que alhora plantegen reptes ètics i socials que no podem ignorar. Això és perquè està entrant amb força al món de la cultura i transformant la manera com creem, distribuïm i consumim art i entreteniment. Aquesta revolució tecnològica ofereix oportunitats fascinants, però també desperta preocupacions legítimes. Entre els avantatges més evidents, la IA permet noves formes de creativitat. Algoritmes avançats poden compondre música, generar textos literaris o crear imatges amb una precisió i velocitat increïbles.

Tanmateix, un dels principals inconvenients és el risc de substituir els artistes humans. Si les màquines poden generar obres d’art en segons, què passarà amb el valor del treball creatiu? A més, l’ús d’obres preexistents per entrenar sistemes d’IA genera conflictes sobre drets d’autor i propietat intel·lectual, fet que posa en perill el reconeixement dels creadors originals. La raó és que la cultura no és només producte, sinó expressió humana. La IA, per molt avançada que sigui, no té emocions ni experiència vital, i això limita la profunditat i autenticitat del que pot crear. Això ens obliga a preguntar-nos: volem consumir art generat per màquines o prioritzar allò que reflecteix l’ànima humana? La IA pot enriquir el món cultural, però només si trobem un equilibri que protegeixi la creativitat humana i els seus valors fonamentals. El problema és qui s’encarregarà de trobar aquest equilibri i com ho farà.