Generador de riquesa

Deu fer 30 anys que la vida me’l va mostrant. Ens hem caigut malament, bé, malament un altre cop i diria que amb els anys ja establement bé perquè els anys acostumen a fer de cataplasma per a aquelles manies que si les has d’explicar no saps gaire bé per què. Quan els dos érem joves me’l mirava intrigat per veure si podia ser veritat allò que deia. Si li preguntaves era capaç de desplegar un tractat sobre com la seva generació, un pèl més jove que la meva, estava predestinada a ser la que fes saltar pels aires aquella Andorra postfeudal dominada encara per una casta formada per unes quantes famílies. Per a un integrant del proletariat aquelles proclames de principi dels noranta semblaven contenir veritat. Saber si en tenien només necessitava temps. La vida, que arrossega més que una ratrac, ens va anar posant anys a sobre. Alguns més ben posats que altres, però al final van fent paret. Ell era fill de milionari quan era jove. Ara els fills de milionari són els seus fills. Que també són nets de milionari. Ens vam veure fa poc i ens vam somriure perquè sempre fa gràcia trobar-te algú que, com tu, fa temps que gasta les sabates en aquesta terra. Jo li explico que he tornat a la ràdio i ell m’exposa amb aire pesarós que des que va marxar el pare li ha tocat fer-se càrrec del negoci familiar, un conglomerat d’empreses amb interessos variats repartits entre el sector immobiliari, el comerç i la restauració. Sembla estar bé, però hi ha poc rastre d’aquell burgès disposat a trair la seva espècie. Ens diem adeu. Ell té pressa, té una reunió. Ha de vendre un edifici a un youtuber famós que farà reformes a tots els pisos, fent fora la gent que hi viu, en alguns casos des de fa més de 15 anys. I quan completi la venda, el meu conegut passarà de ser molt ric a molt ric i una mica més. I el cercle es completarà. I el fill serà digne del record i de l’obra del seu pare. Serà un home de bé. Un generador de riquesa.

I sí, potser aquest relat no és cert. El que és segur és que no és mentida.