Declaració de Barcelona (I)

Tot i els enormes avenços tecnològics, sociològics i polítics dels darrers anys, i els èxits aconseguits, el nostre planeta s’enfronta a una desigualtat creixent, en un sistema econòmic predominant que segueix fonamentat en l’existència de dues classes socials: la capitalista, que controla els mitjans de producció i els recursos financers, i la treballadora, que ofereix la seva força de treball, habilitats i coneixement a la primera. Lluny de desaparèixer, l’explotació s’ha estès dels centres de treball tradicionals a altres espais, tant geogràfics com digitals. Espais en què, partint de les dinàmiques clàssiques del capitalisme, aquesta explotació aconsegueix sumar nous fenòmens, com el tecnofeudalisme, en què plataformes tecnològiques i monopolis creen noves formes de dependència i precarització, valent-se de les tecnologies contemporànies per intensificar la desigualtat i la subordinació. Això només amplia la bretxa entre els que controlen el capital i els que només tenen la seva feina i coneixement com a recursos. Mai abans la humanitat havia acumulat tanta riquesa, que segueix concentrant-se en mans d’uns quants. Les grans corporacions amplien la seva influència, milions de treballadores i treballadors pateixen precarietat, explotació i exclusió social; així que més de la meitat de la població activa mundial manca de protecció social i drets bàsics. Aquest capitalisme voraç no rendeix comptes i és capaç tant de transformar a la seva voluntat governs i institucions, com d’eludir marcs normatius i de manipular òrgans democràtics a escala nacional i internacional, mecanismes que van néixer per protegir la majoria social. El temps i la mercantilització de cada aspecte de la nostra existència són només algunes de les formes com es perpetua la desigualtat i s’erosiona el benestar col·lectiu, de manera que la confiança en la democràcia es desploma i les polítiques neoliberals es perpetuen a través de discursos populistes que sembren l’odi i la divisió, fins al ressorgiment de partits d’extrema dreta.