‘Sí, ministre’

Les recents i catastròfiques inundacions a València han posat de manifest la ineficiència i incompetència de les administracions públiques per fer front a aquesta situació d’emergència. El problema és endèmic i deriva de la falta de professionals competents al capdavant dels departaments tècnics de l’Administració. Efectivament, a Espanya en concret es produeix un canvi sistemàtic en tots els alts escalafons administratius, en què els militants del nou partit governant substitueixen els de l’anterior partit. Aquesta obsessió per col·locar els afins deixa en evidència les misèries del sistema: el partidisme extrem, la incompetència de tants inútils entronitzats pel sectarisme, el somieig d’unes administracions que només exigeixen i mai no donen facilitats, i la fatuïtat d’uns càrrecs sense mèrits.

En el cas de València, el canvi de govern a la Generalitat va comportar el nomenament de quatre polítics al capdavant de departaments tècnics a càrrec de les emergències. El nefast resultat deixa en evidència tant qui els va nomenar com els designats. I és imperdonable que el terrible cost de persones mortes tingui una relació directa amb la negligència administrativa.

Altrament, als països anglosaxons, els canvis de govern no suposen nomenaments massius en els alts càrrecs administratius, la qual cosa permet que l’Administració continuï funcionant amb normalitat. Ja fa anys, una genial sèrie de la BBC, que es deia Sí, ministre, caricaturitzava la relació, típicament anglesa, entre un alt funcionari i un ministre. El buròcrata del ministeri sempre era el mateix, mentre que els diferents ministres eren nomenats en funció de cada canvi de govern. La situació, d’allò més còmica, reproduïa sistemàticament les estrambòtiques idees del ministre de torn que el funcionari acceptava amb un rotund “sí, ministre...” per després fer exactament el contrari sense que el polític s’adonés del tripijoc. Algun dia n’aprendrem?