Siguem empàtics

L’empatia es pot definir com la capacitat de posar-se en el lloc de l’altra persona i entendre els seus sentiments o la seva forma d’actuar, sense emetre cap judici de valor. Es tracta d’un exercici mental i emocional que cal no confondre amb la simpatia, la pena o la compassió, ja que no intervenen els sentiments, sinó que simplement es tracta de connectar amb una altra persona per tal de comprendre millor les seves necessitats i motivacions. L’empatia és i ha estat sempre necessària, ja que aplicar-la en les nostres relacions permet que aquestes siguin més harmonioses, justes i solidàries.

En una societat en què guanyen cada vegada més conductes individualistes i/o competitives, en què el relacional s’associa sovint amb el virtual, establir relacions reals i empàtiques hauria de ser una prioritat per a tothom, ja que entendre els sentiments dels altres, posar-se a la seva pell permet, alhora, establir relacions més profundes, trobar solucions més justes i equilibrades als conflictes que puguin sorgir (ja que es perceben els problemes sobre perspectives diferents de les nostres) i superar els prejudicis o estereotips que malauradament impregnen les nostres societats. Existeixen diferents estratègies que, ben desenvolupades, permeten establir relacions empàtiques, com ara l’escolta activa, intentar imaginar com ens sentiríem si estiguéssim en la mateixa situació o encara fer preguntes per comprendre millor les necessitats i emocions dels altres. En definitiva, ser empàtic ens permet, a més de millorar les relacions que puguem tenir amb els altres, créixer com a persones. No obstant això, cal tenir clar que existeix un pas previ, molt important, abans de poder considerar-se una persona empàtica, que consisteix a tenir un coneixement previ de nosaltres mateixos, ja que una persona que sigui incapaç de percebre els seus sentiments no podrà mai entendre els estats d’ànims dels altres.