Drets humans
En el marc del Dia mundial dels drets humans, que es commemora cada 10 de desembre, són molts els estats que han adoptat com a marc de referència per al disseny, implementació i avaluació de les polítiques públiques els principis i les normes que reconeixen els drets humans plasmats tant en instruments internacionals com a les pròpies constitucions. L’enfocament de drets humans se sustenta en dos pilars fonamentals: l’Estat com a garant dels drets i principal responsable de la seva promoció defensa i protecció, d’una banda, i les persones i grups socials com a subjectes titulars de drets, amb la capacitat i el dret de reclamar-ne el compliment i de participar en la formulació i execució de les polítiques públiques.
En l’àmbit de la discapacitat, l’enfocament de drets parteix de la premissa que les persones amb discapacitat són subjectes proveïts d’una dignitat intrínseca i que han de veure reconeguts els seus drets en igualtat de condicions a la resta de la població i correspon als poders públics establir els mitjans necessaris perquè puguin gaudir de tots els drets: civils, polítics, econòmics, socials i culturals.
La dignitat és inherent a la persona i no depèn de les condicions concretes en què es trobi. La persona amb discapacitat té dignitat, siguin quines siguin les seves capacitats físiques o intel·lectuals, i el reconeixement d’aquesta dignitat s’ha de traduir, entre altres, amb suports necessaris per a la seva autonomia per poder ser protagonista de la seva pròpia vida.
Per aconseguir el compliment d’aquests drets la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat prohibeix tota discriminació per motius de discapacitat, promou la igualtat d’oportunitats i prioritza l’accessibilitat universal com a condició prèvia perquè les persones amb discapacitat puguin viure de forma independent, així com participar plenament en la societat en igualtat de condicions.