Regulacions dels mòbils

Avui en dia, és impensable fumar a les escoles o als hospitals, o vendre alcohol o tabac als menors. Fa només unes dècades, aquestes pràctiques es consideraven normals, sense gairebé cap qüestionament social. La introducció progressiva de normatives –controvertides en el seu moment– s’ha normalitzat i compta ara amb un ampli suport social, amb l’evidència dels perjudicis per a la salut.

Vistos els debats i les normatives emergents per a regular l’ús dels mòbils, em pregunto si arribarem a una prohibició estricta semblant a la que s’ha aplicat amb el tabac o l’alcohol. Els paral·lelismes hi són. Les polítiques van començar amb evidències científiques sobre l’addicció i els efectes nocius per a la salut. Després, van seguir anys de debats, qüestionaments i, finalment, la implementació progressiva de mesures cada vegada més restrictives i generalitzades.

En el cas dels mòbils, estem en una fase inicial d’aquest procés. Diversos estudis ja evidencien l’impacte en la salut mental, vinculant l’ús excessiu amb ansietat, depressió o problemes de son en adolescents. Estem immersos en debats sobre l’edat mínima per accedir a dispositius digitals o a les xarxes socials. Tanmateix, a diferència de les substàncies tòxiques, els mòbils no tenen només un vessant recreatiu, sinó que també són eines amb usos educatius i socials. Això complica l’aplicació de polítiques estrictament restrictives.

Ja tenim legislació emergent, com la recent regulació d’Austràlia que prohibeix l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Tot i que encara no s’han definit els mecanismes per verificar l’edat dels usuaris, aquesta mesura és un pas cap a una legislació més restrictiva.

Com he expressat en altres ocasions, defenso l’educació per sobre de la prohibició. Tot i això, si els efectes nocius estan ben contrastats i l’educació digital no sembla suficient, ben segur que caldrà complementar-la amb regulacions més estrictes.