Bon Nadal!

M’encanten els carrers, els arbres decorats, amb les figures i les llums, el Poblet de Nadal, el pessebre de Canillo, Els Pastorets, les nadales, els festivals infantils i el Pessebre vivent d’Escaldes-Engordany que, per cert, ja fa dies que assaja amb una alegria contagiosa.

Època de bons desitjos, de bons sentiments, d’obligada felicitat, però cal desitjar el millor a tothom? Tothom ha escoltat en algun moment la frase: “Pau en la terra als homes de bona voluntat”, però Sant Lluc mai va incloure dins dels seus propòsits la gent dolenta, la gent que fa mal de manera totalment conscient, així que considero, del tot lícit –fins i tot per Nadal–, desitjar penes màximes per als abusadors, violadors i maltractadors, multes als empresaris explotadors, pobresa als que especulen amb l’habitatge i als estafadors, càstigs per als intolerants, els racistes i els xenòfobs i, en definitiva, cap sentiment positiu cap als dolents, que n’hi ha uns quants de sueltos pel món.

Però, per sort, la gran majoria són totalment el contrari, bones persones que lluiten cada dia per fer aquest món una mica millor o per sobreviure, aquells que miren pel bé comú, els que ajuden de manera desinteressada, els que apliquen justícia, els que ens protegeixen, els professionals de la tele i la ràdio, els que ensenyen, els que aconsegueixen que visqui la família, els que lluiten contra una malaltia, els que curen, els amics, la família, els nens, els treballadors de la construcció, els conductors i els agricultors i, en definitiva, per tal de no deixar-me ningú, els que cada dia pensen que existeix un futur per al país i lluiten per aconseguir-lo.

Per tots vosaltres, el meu desig de bon Nadal, de felicitat i d’amor en majúscules, perquè continueu l’any vinent, i molts més, perquè continueu creient en el que feu i en l’endemà. Us asseguro que tots formeu part de la riquesa d’aquest gran país.