No! Per defecte

Bilbao va ser una ciutat industrialitzada durant els segles XIX i XX, però a final del segle passat es trobava assetjada per la contaminació, el terrorisme i les drogues. Les autoritats van transformar aquell escenari amb la construcció d’un museu disruptiu: el Guggenheim. El resultat va ser un milió de visitants per any i la conversió de Bilbao en una destinació turística de referència.

Avui, ningú s’imagina la ciutat sense el museu, però el projecte va tenir molts detractors. Les enquestes locals mostraven una opinió pública contrària a la construcció d’un edifici innovador, amb un exterior de titani i un cost de 100 milions. Casos similars es repeteixen arreu. Per exemple, els economistes calculen que la inversió al Regne Unit seria un 25% més alta sense el Brexit, aprovat per un ajustat 51,9%. Però segur que una minoria ha sortit molt beneficiada amb la sortida d’Europa.

A Andorra, ningú concep el país sense Caldea o les zones de vianants de les parròquies centrals. Ambdós projectes, avui motors del país, també van tenir detractors que van arrossegar molta població. Sortosament, van tirar endavant per al bé col·lectiu.

Com és possible que idees transformadores generin rebuig? Una explicació és la complexitat de les propostes. Moltes iniciatives polítiques són difícils de comunicar i això genera desconfiança. També hi ha la por al canvi: incerteses i conseqüències negatives fan que es rebutgi allò que no es comprèn.

Un altre factor és la manca de compromís cívic. Vivim en una societat d’informació superficial, on sovint no es dediquen esforços a analitzar propostes complexes.

Finalment, la influència de les elits: sovint simplifiquen o esbiaixen debats segons interessos propis.

Aviat votarem sobre els acords d’associació. Caldrà no desconfiar del que no entenem, aparcar la por als canvis, informar-nos bé i tenir present que certa informació pot servir interessos d’uns quants i no de la majoria.