Interessa el futur?

El futur, promesa etèria que es dibuixa a l’horitzó, va ser magistralment definit per Woody Allen quan va dir: “M’interessa el futur perquè és on viuré la resta de la meva vida.” En aquesta època de Nadal i de renovació que acompanya l’any nou, la frase adquireix una profunditat inusitada. Ens trobem davant d’un moment en què no tan sols celebrem, sinó que reflexionem sobre l’esdevenir, un futur que no és merament un temps per arribar-hi, sinó un llenç que construïm amb cada acte quotidià. És fàcil caure en el ritualisme de fer llistes de propòsits buits que poques vegades es compleixen. Però el canvi de calendari ens ofereix una oportunitat per a alguna cosa més transcendental: preguntar-nos com contribuir a un món millor. No es tracta de delegar aquesta responsabilitat als governs o en grans organismes internacionals. Si alguna cosa ens ensenyen els llums nadalencs, que brillen a les ciutats i pobles de tot el món, és que cada petita llampada compta. Cadascun de nosaltres, amb les accions diàries, és una espurna que pot encendre el canvi. La pau, paraula tan anhelada com esquiva, comença al cor de cada ésser humà. Construir un món pacífic no requereix acords diplomàtics complexos, sinó actes de bondat, de comprensió i de respecte a les interaccions més simples. En respectar les diferències, siguin de pensament, de cultura o de creences, fem un pas cap a un futur més harmònic. La diversitat no ha de ser motiu de por, sinó de celebració. En reconèixer la singularitat de cada individu, descobrim que les diferències ens enriqueixen com a humanitat. La solidaritat ha de ser un pilar de la nostra existència. En un món que, paradoxalment, està més connectat que mai, però també més fragmentat, allargar la mà a qui pateix, a qui manca, a qui busca suport, és un acte revolucionari. En endinsar-nos en el 2025, és crucial replantejar-nos la relació amb el planeta. La sensibilitat cap a la natura no és un luxe ni una moda, sinó una necessitat urgent. El futur és una obra en construcció. A les nostres mans hi ha la possibilitat d’emmotllar-lo. No ho desaprofitem. Que aquest 2025 sigui un punt d’inflexió, un temps en què les paraules es converteixin en accions i les accions en un llegat digne de ser recordat. Perquè, com va dir Allen, el futur és on viurem la resta de la vida. Fem que valgui la pena.