Any Nou: el gran reset

És extraordinària l’obstinació dels humans de demanar desitjos quan veiem que l’any s’acaba. L’Any Nou arriba amb aquella energia radiant que ens fa pensar que, per art de màgia, tot allò que ha anat malament durant els últims dotze mesos desapareixerà quan el rellotge marqui les 00:00. És com si una campanada tingués el poder d’esborrar el caos de la nostra vida. Menjar dotze grans de raïm en dotze segons és probablement la prova atlètica més extrema que farem en tot l’any, però ho fem, convençuts que això ens assegurarà un futur gloriós. I després, amb una copa de cava a la mà, proclamem: “Aquest serà el meu any!”, sense ser conscients que ja ho vam dir l’any passat. I què podem dir dels famosos propòsits?, els que fa anys que no aconseguim: anar al gimnàs, deixar de fumar o menjar més saludable. Els propòsits d’Any Nou són, essencialment, un catàleg de promeses buides disfressades d’intencions nobles, perquè el que compta és la intenció. Però no tot és culpa nostra. Vivim en un sistema que ens empeny a creure que cada any hem de ser “millors versions” de nosaltres mateixos. Ja no es tracta de ser humans normals i corrents; ara hem de ser més productius, més fitnes, més zen. Tot això mentre intentem pagar factures, sobreviure a reunions interminables i fingir que som feliços a Instagram. No és d’estranyar que, al final, l’únic que millorem és la nostra capacitat d’ignorar la realitat dia rere dia, perquè l’Any Nou no té res de “nou”. Els problemes que arrossegàvem el 31 de desembre seguiran allà el matí de l’1 de gener. Potser, aquest any, el millor propòsit seria acceptar que no necessitem un “nou començament”. No cal que ho canviem tot, ni que siguem perfectes. L’únic que necessitem és una mica més de paciència amb nosaltres mateixos... i, si pot ser, un calendari que no ens recordi cada dia que hem abandonat els nostres grans plans. Feliç any nou! O, si més no, feliç continuació d’aquest desordre meravellós que anomenem vida.