L’enquesta d’Europa

Fa pocs dies va sortir l’enquesta d’opinió de l’ARI del tercer trimestre de 2024. Un baròmetre que va deixar diversos titulars –com la preocupació de la ciutadania per l’habitatge–, però que va destacar en major mesura pel contundent avantatge que tenen els partidaris del no a Europa respecte als europeeistes. Com en cada baròmetre i enquesta que apareix els departaments de comunicació –també els periodistes– s’esforcen a buscar el millor “ganxo” per vendre que han guanyat o, en tot cas, que van guanyant. Sempre hi ha els que defensen que encara estem a mig partit o apel·len a la remuntada.

El titular, però, és força simple en aquesta ocasió perquè la diferència és abismal, per ara, i si ningú dubta dels resultats de la pregunta que diu que la principal preocupació de la gent és l’habitatge, tampoc hauríem de posar en dubte les dades relatives a la Unió Europea.

Tampoc seria just, però, deixar de banda que aquells que avui encara celebren els resultat de l’ARI són els mateixos que van carregar contra el centre d’estudis quan va presentar el llibre blanc amb els pros i contres de l’Acord d’Associació.

Amb tot això el que procuro dir és que seguim ancorats en un debat purament estratègic, el qual només busca sumar punts a base d’aconseguir titulars i portades de diaris cridaneres. Quan ens caldria un debat molt més polític –que no pas tècnic–, que faci entendre les necessitats de fons d’implicar Andorra en un món cada cop més global, més obert i més funcional. El Principat ha de mantenir-se lluny del corrent que està omplint els parlaments europeus d’intransigència, egocentrisme i un romanticisme nacionalista caspós que obvia per complet el sistema econòmic amb el qual el món funciona en ple segle XXI. Andorra és i pot ser molt gran, però no oblidem tampoc que el país és i pot ser encara més petit.