Reflexió obligada

Escriure la meva columna només començar aquest 2025 significa, d’una banda, que continuo escrivint al Diari un any més i, de l’altra, que les dates obliguen a reflexionar sobre el que ens depararà el nou any.

Un moment per somniar i projectar-nos cap al futur. La gran diferència la podem trobar en la manera com cadascú de nosaltres afrontarem el nostre dia a dia, les coses bones i les coses no tan bones, que de ben segur existiran.

Tenir una bona actitud no és fàcil, la vida no sempre és senzilla. Els dies difícils arriben sense avisar, les decepcions formen part del camí i, sovint, les coses no surten com esperàvem. No obstant això, si hi ha alguna cosa que podem controlar, independentment de les circumstàncies, és l’actitud amb què afrontem aquests moments.

Això no significa ignorar o defugir els problemes, ni viure en un optimisme irreal. Es tracta, més aviat, d’una elecció conscient: decidir com reaccionem davant allò que ens passa. No caure en la frustració o negativitat. Reforçar l’autoconsciència i autocontrol. Reconèixer les emocions i intentar arribar a un estat mental objectiu, sense fustigacions.

De la mateixa manera, una bona actitud també implica empatia. Quan som capaços de posar-nos al lloc dels altres, de mirar més enllà de nosaltres mateixos, la nostra perspectiva canvia. Tractar els altres amb amabilitat i comprensió no tan sols els beneficia a ells, sinó que implica la nostra transformació.

Així que, més enllà de proposar-nos fer viatges, tornar a estudiar idiomes i no desaprofitar la mensualitat del gimnàs (que també estaria bé fer-ho), intentem fer l’exercici de controlar com ens afecten les coses aquest pròxim any, perquè realment val molt la pena. Més Plató i menys Prozac, com diu Marinoff.

Tenim una pàgina en blanc on tothom pot escriure la seva història. Siguem valents, siguem autèntics i no deixem de somiar. Bon any nou, 2025!