Ara o mai

Comença el 2025. Si m’ho paro a pensar, quan era jovenet ja hauria trobat aquesta fita com a remarcable perquè íntimament pensava que seria capaç de ser una mica més Jim Morrison per poder deixar un cadàver jove i una història inacabada plena d’enigmes que mai serien resolts. A canvi, segurament com la majoria, he anat triant el camí del cromo repetit perquè viure pot ser molt pesat però morir-se és molt perillós. I és que si casques jove sempre tens excusa per tot allò que no has fet i, en canvi, si vas fent via, augmenten exponencialment les possibilitats de cagar-la; aquesta columna segurament seria una bona mostra del tema.

Tornant a l’inici. Comença el 2025. I em preocupa el món. Tal com sona. Veig cavalcar a tota velocitat l’egoisme, la supèrbia i la mentida sense cap dic de contenció a l’altura del desafiament. Veig que una cosa i la contrària comparteixen el carril central de la discussió i de la conversa pública perquè la versió moderada ja fa dies que ha quedat sepultada sota les enormes botes dels extrems. No vull dir amb això, ni de bon tros, que no pugui haver-hi persones que mirin d’estirar els debats cap als extrems, sempre ha estat així. Només dic que els darrers 20 anys el coneixement i la veritat han quedat narcotitzats en un enorme llit d’aigua de correcció política i manca d’ambició. I ara, començant el 2025, ens trobem atrapats en una teranyina en la qual tothom es pensa que té tota la raó. I us diré un secret. Tu no tens tota la raó. I jo segur que tampoc.

El terreny de joc és aquest i així es quedarà uns quants anys. Necessitem més que mai, potser més que mai, que les persones de talent es posin els guants de boxa i surtin al ring per pegar-se dialècticament amb els que ara estan convençuts que tenen tota la raó. Serà un combat dur i hi haurà víctimes. I si et penses que exagero pensa en la darrera conversa interessant que vas tenir en la que vas poder dir tot el que pensaves. I si la mandra és la resposta, llavors tindrem el que ens mereixem.