Planificació turística

Des de fa uns anys s’associen els períodes festius a Andorra amb l’arribada massiva, per no dir descontrolada, de turistes. En efecte, i prenent només com a exemple el període nadalenc que acabem de viure, les primeres dades donades per la premsa són força significatives, ja que en 18 dies han entrat prop de 250.000 vehicles per les nostres fronteres, Grandvalira, Pal Arinsal i Ordino Arcalís han registrat més de 330.000 dies d’esquí i altres entitats, com Naturland, per exemple, han superat amb escreix la facturació obtinguda en relació amb anys anteriors. Aquest augment massiu de turisme en períodes concrets implica, però, nombrosos problemes, dels quals els més importants estan relacionats amb la circulació, ja que la xarxa viària del nostre país no està prevista per a un nombre tan elevat de vehicles. I això implica que per desplaçar-se a vegades siguin necessàries unes quantes hores per fer pocs quilòmetres (prenem com a exemple la baixada de pistes i la travessa de Canillo, Encamp o la Massana) i que sigui pràcticament impossible trobar una plaça en un aparcament a Andorra la Vella o a Escaldes-Engordany. Aquests greus inconvenients afecten tant el mateix turista com les persones que resideixen al país, i no donen una imatge gaire positiva del Principat. Què pensarà una família estrangera que ha vingut a passar les festes a Andorra i que després d’un dia d’esquí tarda dues hores per baixar del Tarter a la capital? I quan finalment arriba a destinació fa voltes i voltes, ja que tots els aparcaments, siguin públics o privats, estan plens? És aquesta imatge la que volem donar de país? Cal que les autoritats reflexionin seriosament sobre una planificació turística adequada a la capacitat real d’Andorra, com ho fan actualment molts altres llocs del món afectats per un excés de turisme, ja que si necessitem aquest darrer també l’hem de cuidar. Exercici complex, però no impossible.