Cert? Any nou i vida nova?

“Any nou: vida nova”, diu l’adagi. Ara bé, es tracta d’adagi o d’encanteri inconscientment utilitzat per intentar desarmar maleficis, sortilegis i fetilles que prolonguen el passat?

El que és cert és que no, perquè canvia la numeració de l’any, la vida esborra tot el que s’ha arrossegat de l’any anterior o potser, fins i tot, de molt abans. Si el 31 de desembre te’n vas al llit amb grip, tens totes les probabilitats d’alçar-te, el dia següent, l’u de gener, amb la mateixa grip, o una de força semblant. De la mateixa manera, el món seguirà en línies molt semblants a les del desembre del 2024.

Netanyahu, per més que tingui en contra gran part de la població d’Israel, continuarà la seva croada colonialista a Gaza, Cisjordània, Líban i Síria amb el vistiplau dels EUA i el silenci vergonyós europeu –els defensors, es diuen, dels drets humans, arreu del món–.

Ucraïna i Rússia continuaran una guerra que dura fa prop de 3 anys. La situació política, a França, el nostre veí del nord, no es veurà pas apaivagada per cap obra màgica només en canviar el 24 pel 25; ni a cal veí del sud l’ambient d’enfrontament permanent mostra cap signe d’esgotament. Continuarem, doncs, en tots els àmbits, pels mateixos camins pedregosos –atarterats, diria jo– que s’han anat obrint en un passat no gaire llunyà. 

I per si no fos prou, el pròxim inquilí de la Casa Blanca ens acaba d’anunciar un programa digne de fer tremolar el planeta: Groenlàndia, Canadà, Panamà... i, puntuant-ho tot, Elon Musk i Mark Zuckerberg, amos de les majors xarxes socials, aliats per tal que la falsa informació i la propaganda corri lliurement en nom del dret a la paraula, però que amb l’ús abusiu dels algoritmes, cada vegada s’atansa més a les xarxes russes o xineses que tant critiquem. Sí, vida nova, 2025. Sense democràcia ni drets humans com a prioritats primeres.