Mercadona

Assisteixo a una conversa entre dues persones que expliquen que les compres grosses de cada mes les fan al Mercadona de la Seu. Ho argumenten amb el preu, que asseguren que és molt més barat, i poca cosa els puc dir. Si s’ho han mirat bé i fent això tenen més diners per al seu lleure o per al que decideixin, són ben lliures de fer-ho, però a mi sempre m’ha semblat que aquesta classe d’estalvis són qüestionables. Si vaig al tiquet final probablement no hi ha debat, però potser no és només això. Primer de tot, baixar a la Seu ja representa una logística diferent, és més estona de vida dedicada a la tasca de la compra i aquests minuts, que no sé quin preu tenen, ja no tornen mai per molta satisfacció que trobis a menjar-te un espàrrec que saps que has comprat més barat. I després hi ha el tema clau (l’altre era maniobra de distracció de columnista) i és que dels autors de “no m’enviïs a viure a la Seu que és una vergonya” arriba també el hit “jo compro a la Seu perquè fer-ho a Andorra és una vergonya”. I penso si, com en la major part de les coses, no hi deu haver un punt intermedi en què la veritat no busqui desconsolada algú que l’abraci sense trobar-lo perquè darrerament ningú no la veu sexi. I imagino el munt de famílies que viuen del comerç de grans superfícies a Andorra. I les veig dinant i sopant per Nadal tot de productes que no s’han comprat al lloc on treballen. I de seguida entenc que això no pot tenir gaire sentit. I segur que els amos de les grans superfícies podrien rebaixar algun preu, però segur també que si aquesta moda de comprar a la Seu segueix proliferant d’aquesta manera al final ens farem mal de debò i la pudor del pet que fotrem l’acabarem ensumant tots i no tan sols els amos. I no, no m’has entès si creus que t’estic demanant que compris per patriotisme. T’estic dient, amic/ga andorrà o resident que compres al Mercadona de la Seu dos cops al mes, que l’estalvi que creus que cau a la teva butxaca pot ser perfectament pa per avui, fam per demà.