Censura vs. desinformació
El director executiu de Meta ha anunciat la decisió de suprimir el mecanisme de verificació de contingut a les xarxes socials d’Instagram i Facebook. La justificació del mateix Zuckerberg és la manca d’eficiència de les agències externes per moderar els continguts, que segons ell tenen biaixos polítics i són responsables de censurar massa continguts. Amb aquest gir, Meta segueix el camí de la xarxa X, deixant en mans de la comunitat la responsabilitat d’avaluar la veracitat de les publicacions. De moment, la mesura s’aplicarà només als Estats Units i la notícia genera molts dubtes sobre el futur de la lluita contra la desinformació.
La llibertat d’expressió és un dret fonamental que garanteix la possibilitat de tot individu per expressar opinions i idees lliurement. No obstant això, aquesta llibertat no és il·limitada i requereix un equilibri amb el respecte d’altres drets individuals, com ara la dignitat o la no-discriminació, uns límits que cal preservar. Eliminar els mecanismes de verificació externa pot posar en perill aquest equilibri i la llibertat d’expressió no ha de servir d’excusa per justificar la desinformació.
No podem confondre la censura amb la verificació de la informació. Descartar informació falsa pren encara més rellevància en el context actual, en què la intel·ligència artificial complica distingir el contingut real, i en un moment en què la democràcia presenta fragilitats. La verificació de la informació és un principi essencial del periodisme professional, independentment de la ideologia, i sembla que està deixant de ser important per als que tenen el poder de controlar les xarxes socials.
L’eliminació d’aquests mecanismes de control afavoreix la viralització de notícies falses i pot fomentar la difusió de missatges d’odi o d’atacs. La desinformació minva la confiança en els mitjans de comunicació i les institucions, posant en risc la cohesió social i la qualitat de la democràcia.