Europa i l’habitatge

Europa s’enfronta a una situació d’emergència en matèria d’habitatge. Massa persones a Europa tenen dificultats per trobar un habitatge adequat, decent i assequible. Els preus dels lloguers i dels habitatges han augmentat a un ritme més ràpid que els salaris i els ingressos, fet que afecta desproporcionadament el pressupost dels treballadors, els jubilats i les seves famílies. La qualitat dels habitatges és massa sovint inadequada, amb greus conseqüències per a les condicions de vida i la salut. Les condicions de vida de milers de treballadors agrícoles que viuen en assentaments informals sense aigua corrent ni electricitat són extremes i inhumanes. Alhora, l’habitatge és un sector d’enormes beneficis per a l’especulació, per a individus molt rics, per a fons d’inversió… Uns quants obtenen cada vegada més beneficis del mercat immobiliari, mentre que molts lluiten per trobar un habitatge adequat i arribar a fi de mes. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha inclòs en les seves orientacions polítiques per a la Comissió Europea 2024-2029 un fort èmfasi en l’habitatge, inclòs el compromís de desenvolupar el “primer Pla europeu d’habitatge assequible”. Aquest pla i les competències del comissari competent no han d’interferir en les polítiques públiques nacionals d’habitatge i el finançament, ni en els sistemes nacionals de propietat immobiliària, sinó més aviat donar-los suport. El dret a un habitatge adequat, digne i assequible està consagrat als instruments de drets humans de la UE, europeus i internacionals. L’enfocament de la UE en matèria d’habitatge ha de basar-se en els drets. El pròxim Pla d’acció del PEDS ha d’incloure mesures ambicioses per garantir aquest dret. El mantra d’“allò privat abans que públic” i els processos de privatització, desregulació, finançarització i especulació han tingut conseqüències desastroses en el sector de l’habitatge. És necessari un veritable canvi de direcció. Subratllem que les polítiques d’austeritat són incompatibles amb l’esforç d’inversió necessari per garantir el respecte del dret a un habitatge adequat, digne i assequible a tot Europa.