L’estancament de la humanitat

Des dels anys 70, si eliminem les tecnologies digitals com els bits, els ordinadors, els smartphones o la internet, vivim un estancament del progrés tecnològic, científic, econòmic i polític de la humanitat. Si comparem l’economia dels Estats Units amb l’Europea, en global el PIB de l’americana és el doble que l’europea. En canvi, si eliminem de la comparativa la tecnologia digital, per a la resta de sectors econòmics les dues economies són similars.

Encara que hem avançat molt en organització, comunicació i informació, no hem avançat igual, amb el desenvolupament de nous materials o de noves energies. Avui, és molt més ràpid i barat comprar-se un bitllet d’avió. Tanmateix, l’avió viatja a la mateixa velocitat.

Potser, l’estancament vindria causat per una elecció política. La major part d’inversions financeres, de recursos en recerca i de dades personals estan en mans d’unes poques empreses tecnològiques que ens defineixen les prioritats. Tot ha d’anar al món digital: la nostra història clínica, l’administració, el màrqueting, les nostres relacions, etc. Per exemple, hem arribat al punt que una part de la població s’enriqueix simplement de generar contingut a les xarxes socials o de fer trading (compra i venda d’accions) de les grans empreses tecnològiques als mercats financers. Estaríem domats per un oligopoli tecnològic que cada cop ens fa més dependents i individualitzats. Això es faria fomentant la pèrdua dels oficis, del coneixement, de la tècnica i dels llaços comunitaris que aporten valor.

Potser, hem desvalorat el mèrit del treball, hem burocratitzat cada àmbit de la nostra vida i hem perdut la cultura de l’atreviment, del risc i de la innovació.

Potser, simplement no passa res. El progrés no seria lineal i els nous progressos tecnològics o econòmics arribaran inesperadament.

Sigui el que sigui, jo apostaria per una cultura de l’esforç, de l’atreviment i de la tècnica.