El més important

Ens ha tocat viure en una generació en què la pressa ha eclipsat la profunditat. I aquí i ara, la cèlebre recomanació de Victor Küppers ressona com un campanar de seny: “El més important és que el més important sigui el més important.” No és un embarbussament, sinó una brúixola vital. En Victor ens convida a examinar les nostres prioritats amb honestedat, a destriar què sosté la nostra essència davant del soroll aclaparador del que és superflu.

La vida moderna, saturada de notificacions, fites fugaces i distraccions constants, ha convertit el que és urgent en l’enemic de l’important. Stephen Covey, a la seva cèlebre obra Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, advertia que “allò essencial poques vegades és urgent, i allò urgent poques vegades és essencial”. Però quants de nosaltres vivim conscients d’aquesta distinció?

Küppers ens recorda que la clau per portar una vida plena no és acumular èxits, sinó prioritzar allò que dona sentit a la nostra existència: les relacions autèntiques, la coherència amb els nostres valors, gaudir dels petits moments. Si no parem atenció, podem acabar invertint el nostre temps en tasques que, encara que importants per a altres, no ho són per a nosaltres.

Com aplicar aquesta reflexió? Primer, identifica el que realment importa a la teva vida. No t’enganyis amb respostes automàtiques: aprofundeix. És la teva família? El teu benestar físic i emocional? El teu creixement personal? Després, protegeix aquestes prioritats com un tresor. Dedica temps de qualitat a allò que estimes i aprèn a dir no sense culpa a allò que les amenaça.

En paraules de Viktor Frankl, “quan ja no podem canviar una situació, tenim el desafiament de canviar-nos a nosaltres mateixos”. I aquest canvi comença quan definim allò que mereix la nostra atenció i descartem allò accessori.