Els discursos de proximitat

La presa de possessió del 47è president dels Estats Units, Donald Trump, ha quedat deslluïda per les condicions climàtiques de Washington que han impedit una cerimònia a l’aire lliure, o potser el torb s’ha entestat a aturar, encara que sigui per un moment, l’època daurada que promet el primer cap d’Estat condemnat per delictes penals i posar una mica d’ombra, en aquest cas fred, al seu retorn a la Casa Blanca. El flamant president va prometre, com durant tota la campanya, convertir els EUA en una nació “pròspera, lliure i orgullosa”, i tot això amb l’ajuda de Déu. No sé a quin Déu es refereix perquè del que em parlaven a mi a l’escola no crec pas que comparteixi els pensaments i intencions de Trump. L’“America first” que oneja Trump per allà on va també perjudica Europa, les relacions entre els Estats Units i la Unió Europea sota la influència de Trump han estat complicades des que va entrar al mapa polític, de fet, al seu discurs, no va fer cap esment a la UE. I parlant de veïns i com els productes de proximitat són una tendència, pot ser que ens emmirallem en els discursos de proximitat, com els dels Premis Gaudí, que tant rebombori han portat per si és un festival de cinema català i que hi ha tantes pel·lícules en castellà i bla, bla, bla. Però tot el que siguin diners per a la cultura, són diners ben aprofitats, i tots hem pogut emocionar-nos, i no parlo de la veu entretallada de l’Eduard Sola, sinó emocionar-nos per veritats com la del discurs de la Vilarasau: “Cada cop hi ha més dones de certa edat en el cinema, però estem molt lluny d’arribar a la normalitat”, perquè si el cinema retrata la realitat, les dones de més de 60 anys són part d’aquesta realitat. I què dir de les paraules de Sola, defensant la maltractada escola pública i salvaguardant que “seguim acollint els de fora amb els braços oberts”, ara que tots els mals venen dels immigrants. I com diu Marc Giró, que bé va un bon insult per recordar qui ets: xarnego!