Dom Bosco, patró del cinema

El darrer dia de gener, el calendari ens recorda celebrem la diada de Sant Joan Bosco, fundador de la Congregació salesiana. Educar-me a les seves escoles ha estat una de les millors coses que m’han passat a la vida. Per això, sempre mantinc que em sento obligat a fer-los publicitat. Enguany, quan manquen poc més de 4 setmanes per a la gala dels Oscars de Hollywood, vull remarcar el seu lligam amb el cinema: el setembre de 1994, durant la celebració del primer centenari de la creació del 7è art, la Santa Seu en proposà la tria d’un patró, citant 3 noms: Sant Maximilià Kolbe, Sant Francesc d’Assís i Sant Joan Bosco. Va prevaldre sobretot el pes i l’enginy del darrer per captivar i formar el jovent (a partir del teatre, els llibres i la premsa). Sorprendran aquests punts, al bell mig d’una societat tan agnòstica, tot incidint en el nucli dels valors que s’hi poden conrear. Això sí, sempre que se’n prefixi un eix adient i coherent. Hi ha un pensament d’ell farcit d’encís. Potencia l’essència del que pretenc definir en aquest escrit: “de la sana educació de la joventut, depèn la felicitat de les nacions”. Pensament que convé recordar persistentment en un àmbit polític/social tan desgavellat a escala global. Al cap i a la fi, “si un té pau a la consciència, ho té tot”. Des d’una profunda humilitat i una estimació sensible al jovent, el guiava el desig constant de servir el proïsme. Aquest esdevingué un dels leitmotivs que definien la base del seu sistema educatiu. Un entorn en què els coneixements tècnics i humanístics van sempre de la mà de la moral, l’esforç i el seu famós “sistema preventiu”. Heus ací un llevat que germina del cor dels 14.500 salesians escampats per 134 països. Elements que em van enamorar fa 65 anys. D’aleshores ençà, mai no he perdut el fil del cordó umbilical que m’uneix a ells. Un fet del qual estic orgullós: ells em van donar eines per aplicar-me en el meu dia a dia. Alhora, han estat claus per situar-me vitalment en un món (un film) tan competitiu. Per tot plegat, enaltint la summa importància arreu del tresor de l’educació, tanco l’article amb un sonor “visca Dom Bosco!”