Edatisme

Vivim en una societat que té molt clares les actituds racistes, masclistes o sexistes i, afortunadament, s’han fet grans avenços per combatre-les. Tot i això, hi ha altres formes de discriminació més subtils que sovint passen desapercebudes. Una d’aquestes és l’edatisme, la discriminació per motius d’edat, que afecta principalment les persones grans. Culturalment, es glorifica la joventut mentre s’associa la vellesa amb una decadència de força, vitalitat i bellesa. Aquest biaix cultural es tradueix en prejudicis, estereotips i manca de tracte equitatiu envers aquest col·lectiu.

En el món laboral, per exemple, les persones grans sovint són descartades per considerar-les menys innovadores o adaptables. Aquesta idea redueix les seves oportunitats de promoció i contractació, tot i que l’experiència i els coneixements acumulats d’aquestes persones són un actiu de gran valor. Això provoca la pèrdua de talent i saviesa. En l’àmbit tecnològic, l’edatisme es manifesta a través d’estereotips que associen les persones grans amb una suposada incapacitat per entendre o utilitzar noves tecnologies. No podem generalitzar i és important oferir suport a aquelles persones que no disposin de les habilitats necessàries per superar la bretxa digital.

Ens trobem davant un canvi generacional important. La imminent jubilació de la generació dels baby boomers i la disminució significativa de la natalitat estan invertint la piràmide d’edat. A més, amb una esperança de vida cada vegada més elevada i un envelliment més saludable, les persones grans tindran un paper social, cultural i econòmic cada vegada més rellevant. Davant d’aquest escenari, evitar l’edatisme esdevé més necessari. Cal obrir els debats sobre el paper de les persones grans a la societat i abordar les seves necessitats reals, sense invisibilitzar-les ni oblidar-les, reconeixent el seu valor i garantint una societat equitativa per a totes les generacions.