Acció sindical
La UE continua enfrontant-se a una sèrie de problemes socials importants que són inacceptables per a la societat del benestar i l’economia competitiva en què aspira a convertir-se. La seva persistència perjudica el model social europeu, així com les transicions reeixides cap a una Europa més digital, més verda i més competitiva.
Les altes taxes de pobresa, les creixents desigualtats, la divisió social, la segregació i l’exclusió social i les diferències significatives en els nivells salarials a tota la UE, representen vulnerabilitats extremament nocives per a la UE. Constitueixen una vergonya per a una de les regions més riques del món i priven la societat i l’economia de la UE del capital humà necessari per al creixement a mitjà i llarg termini d’una economia social de mercat, especialment més crítica en temps de transició i declivi demogràfic.
Les recomanacions polítiques basades en evidència de l’informe sobre el futur de la protecció social a la UE, entre altres, no s’han tingut degudament en compte. La despesa pública per envellir amb dignitat es considera un cost simple; fins ara, els fons destinats a la protecció social de les persones afectades pel clima i les transicions digitals són insuficients; els beneficis socials són cada vegada més inadequats i inaccessibles. Més aviat, l’informe aclareix els costos econòmics de les vulnerabilitats socials no abordades, que també estan vinculades a amenaces clau per a la viabilitat de sistemes de protecció social eficaços i altament inclusius.
Les polítiques d’austeritat continuen afectant la despesa pública i les inversions en serveis públics, particularment a l’àrea de protecció i seguretat social, impactant en els treballadors i les comunitats –les dones i alguns grups més que uns altres. Si bé l’enfortiment dels estats del benestar és essencial per fer que la UE sigui més resilient davant futures emergències i la transició en curs, l’austeritat condueix a un creixement reduït i fa inassolibles molts dels objectius socials i econòmics de la UE.