Dignificar el treball

El fet de disposar de bones competències professionals, d’un ofici o de dur a terme un treball vocacionalment és un dels pilars més importants de la vida comunitària i un dels motors de la productivitat d’una economia. També ho és el fet que la comunitat doni el valor que les persones es mereixen per la seva capacitat de generar valor i impacte. Que una cirurgiana, un advocat, un fuster, una esportista, un industrial, una advocada, una infermera o un constructor que s’esforcen a fer la seva tasca el millor possible es puguin fer milionaris, tinguin un entorn per créixer i siguin ben reconeguts socialment és fonamental.

Tanmateix, bona part de la polarització i del descontentament social que vivim actualment ve de la manera com atribuïm poder, honor i riquesa monetària. Avui en dia, a tot el món, una part de les persones que són exitoses monetàriament o que tenen llocs de poder són incompetents. A més, exhibeixen una superioritat moral sobre la resta. Per exemple, com ho fan alguns hereus patrimonialistes, inversors traders, llicenciats d’universitats d’elit o influencers de les xarxes.

Hem exagerat la importància de tenir un títol universitari i menyspreat la resta de talents i oficis. Els nostres avantpassats van crear millors empreses, governaven més bé i obtenien més bons resultats sense gaires títols universitaris. Ells tenien una visió més àmplia i holística que la tecnocràcia buida de la ciència econòmica i del compte de resultats d’avui. S’ha de tornar a donar el respecte i la dignitat que tots els treballs es mereixen.

Toca repensar la missió i el propòsit del Govern, de les empreses i de la universitat per tornar a donar valor al talent, crear un entorn de creixement i oportunitats i refer llaços comunitaris.