Hola Gerard
Estimat Gerard, no ens coneixem pas. No hem creuat ni una sola paraula fins, espero, aquesta tarda, quan respondràs a unes preguntes a uns periodistes del país. De fet, no ens hem vist més enllà de la teva visita sorpresa a la sala de premsa del Nacional de diumenge passat. Bé, jo t’he mirat des de la finestreta de la cabina de premsa més d’un partit i també recordo un dia que José Manuel Lázaro es va creuar amb tu a la Ciutat Esportiva i jo només vaig mirar des d’un cantó una conversa breu que vàreu tenir.
Normalment, faig aquesta columna intentant fer veure que analitzo alguna cosa de l’actualitat del país com si sabés d’alguna cosa. Però si m’ho permets –i em disculpes per avançat per aquest atreviment– deixa que avui et demani un favor. Tu fa molt més que has aterrat a Andorra. Fa sis anys que un dels teus projectes és aquí. Jo fa tot just tres anys que soc al país i encara no fa dos que he iniciat el meu projecte. Però crec que els dos coincidirem que aquest és un país molt ben parit per viure, per treballar i per arrelar.
És veritat que per als que venim de fora és difícil. Com també ho és per als que arriben a Catalunya o que emigren a qualsevol país del món. Sempre és difícil perquè és una cultura diferent, una manera de fer diferent. He entès en aquest temps que hi ha una màxima que cal seguir sempre: “Per mi no serà.” I això és el que crec que ha de ser. Pel que diuen des de Govern, pocs n’hi ha que posin en dubte la importància del projecte esportiu, econòmic i fins i tot social. Difícil serà argumentar que és millor que l’FC Andorra marxi del país. Però escolta, que per tu no sigui. Que si acabes marxant que no es pugui dir que no ho vas intentar perquè el projecte, el país i l’esport andorrà s’ho mereixen.
Avui molts periodistes i aficionats tornaran a escoltar la teva opinió sobre el teu club. Sobre el club de molts andorrans i residents. Molts pateixen per si marxes. Imagina què senten si nosaltres, els culers, ja ens hem posat les mans al cap per haver d’anar a Montjuïc. Estarem molt d’acord que la solució és òbvia. Per projecte. Per economia. Per impacte social. Però escolta, si al final no es dona, que per tu no sigui.