Què vol dir ‘woke’ (II)

Durant els darrers anys l’expressió woke s’ha estès més a altres causes per defensar també altres minories ètniques, la comunitat LGTBI i els drets de les dones i, més recentment, la paraula woke s’ha utilitzat de forma crítica, sovint per persones de tendència conservadora o descontentes amb l’esquerra per carregar com a reacció contra allò que de vegades perceben com una imposició d’idees i elements que els semblen artificials i forçats com, per exemple, la creixent inclusió de personatges negres i LGTBI en pel·lícules o sèries i de temàtiques de justícia social a les seves trames. El mateix Elon Musk va arribar a tuitar (o publicar, com ell preferiria dir) de manera una mica polèmica que “el virus mental woke està fent que Netflix sigui insuportable de veure”. Els crítics del woke també denuncien freqüentment el que anomenen cultura de la cancel·lació: figures públiques i artístiques les quals pateixen la pèrdua de contractes i de publicitat després d’haver protagonitzat alguna polèmica amb tints polítics o haver estat acusades per algun tipus d’abús o assetjament, la culpabilitat de les quals encara no ha estat confirmada judicialment. Caldria recordar les noves edicions de llibres de Roald Dahl que van sortir fa un parell d’anys al Regne Unit, en què reescrivien nombrosos passatges de la seva obra per ajustar-se més a la correcció política actual i eliminar paraules que consideraven ofensives, integrant alhora més elements d’inclusió i de diversitat, i en què molts van veure també motivacions i pressions woke.

Alguns defensen que avui dia ja no es poden permetre certs comentaris que puguin ser considerats racistes o homòfobs i un avenç necessari a la societat per exigir comportaments més exemplars, altres ho consideren una limitació a la llibertat d’expressió i, per descomptat, també n’hi ha que reclamen un terme mitjà.