Ensenyament sense català

Torna el debat del català i l’educació, en aquesta ocasió com a conseqüència de l’obertura a la inversió estrangera que ha permès, cosa molt positiva, a diferents universitats privades instal·lar-se a Andorra. El problema és que el reglament d’autorització d’universitats i institucions d’ensenyament privades no estableix de forma explícita cap requeriment respecte a l’ús del català, cosa que ens fa tornar a donar la raó a la lingüista Carme Junyent quan afirmava que l’administració no sempre prioritza la llengua i molt sovint se n’oblida. I els que no tinguin clar que les universitats d’Andorra hagin d’utilitzar la llengua del país, els recordo que hi ha milers d’estudiants que cada any es beneficien del programa Erasmus per tal de promoure’n l’intercanvi i aquests estudiants que se’n beneficien quan són a l’aula d’una universitat estrangera, aprenen amb la llengua del país. La mateixa Universitat d’Andorra que imparteix les classes en català té alumnes que no coneixen la llengua i s’hi adapten. Deixant de banda les universitats, el que potser ens hauria de preocupar és la presència de la llengua catalana en les escoles privades, perquè si un infant no aprèn el català a l’escola, d’adult serà encara més complicat. Tots els infants escolaritzats a les escoles públiques d’Andorra parlen català i es convertiran en adults que parlaran català, però en el cas de les escoles privades aquesta garantia d’aprenentatge de la llengua del país no està garantida amb una sola hora de català a la setmana. I això sí que m’espanta, no ja com a catalanoparlant sinó que com tots sabem la immersió lingüística a les escoles fa que els infants tinguin les mateixes oportunitats per estudiar, treballar i viure en el nostre país. No saber la llengua del país on vius et resta oportunitats. Com a país no ens podem permetre que una persona no tingui les mateixes oportunitats que una altra perquè no li hem donat el dret a aprendre la nostra llengua.